Perú i Sant Pedro de Atacama

Vam seguir la ruta cap a Arequipa i abans d’anar a el valle del colca, les dos Núries van decidir fer un cambio de look!!! Castaño rojizo i Negro azulado!!!

Gràcies a l’Eduardo (el colombiano del tour a Potosí i Uyuni) vam anar a parar a casa la família Chocolate a un Poblete del Colca anomenat Coporaque. Alla vam aprofitar per fer un passeig a cavall gaudint de les precioses vistes del Colca.

La família Chocolate va resultar ser encantadora, vam estar molt a gust i vam compartir molts bons moments amb ells. Al tercer dia vam tornar cap a Arequipa i vam fer un dinar per despedir-nos!

D’allà vam agafar un bus cap a Nasca que ens va deixar al carrer a les 5 de la matinada!!! Despres de l’eterna espera de 10 hores, vam aconseguir pujar a l’avioneta per sobrevolar les misterioes línies de Nasca.

El vol va resultar ser espectacular per la Sira i la Nuni, però una tortura per la Bal (Baldrich) que diuen que estava mig groga-verda degut als giravolts constants per poder veure-ho tot dels dos costats. Tot i això va ser una gran experiència!

Ens van recomanar que anéssim a Huacachina. Va resultar ser un oasis dels que només es veuen a les pel.lícules!

Allà vam fer el tour corresponent, que sense esperar-ho va ser en el que més adrenalina vam descarregar. En principi anavem a fer només Sandboard però el boogie, el cotxe que ens duia per les dunes, va resultar ser una atracció ja que anava a una velocitat inhumana i pujava i baixava les dunes derrapant, saltant… Vam menjar molta sorra!!!

Pel que fa al Sandboard diguessim que no se’ns va donar gaire bé…

La posta de sol al mig del desert va ser espectacular

(vaaaaaaaaaaaale, encara faltava un rateeeet)

A Paracas, a les Islas Ballestas, vam poder treure’ns el “gusanillo” dels pinguinis! Son una monada!

Aquell dia vam marxar directes a Lima, la ciutat gris. Allà ens vam allotjar en un dels pitjors hostals als que hem estat.. Hostal Civa! Esteu tots convidats a anar-hi!!! Com que no ens va acabar d’agradar, vam marxar ràpid cap a Chile!!!

Despres de 2 nits dormint (si es pot dir així) a autocars, vam arribar a Sant Pedro de Atacama. Va resultar que a les 10 del matí jugava Chile vs Suissa. Sense adonar-nos-en estavem mirant el partit i celebrant la victoria amb una chela a la mà..

L’endemà vam llogar 3 bicis i vam anar a visitar el Valle de la Luna.

Es diu així perquè quan hi passeges, sembla que estiguis a la Lluna. Les 3 Marías és una formació rocosa famosa perquè dicen que hi pots veure a 3 dones resant.. Això amb molta imaginació, es clar…

El dia següent, tot i el cansament, ens vam aixecar a les 4 del matí per anar a visitar els Geysers del Tatio. Quina millor manera que celebrar el matí de la revetlla que a 15 graus sota zero!!!

El fred matador no va impedir que disfutessim de l’espectecularitat d’aquest fenómen.

Avui ens hem pres un dia de relax i hem decidit fer pizzes casolanes al foc de llenya amb l’ajuda de l’Assier, un Vasc amb qui hem coincidit el hostel. Ens han quedat bonissimes!! Per sort ningú ha perdut cap dent d’una mossegada… jajaja

Com que demà marxem cap a Argentina de nou i tornarem a fer dit, hem decidit fer-ne un de gegant per cridar l’atenció i que ens agafin més ràpid!! :)

Iaaaaaaaaaaaaaaaaaaai!! :)

Copacabana, La Paz 2, Sucre, Potosi, Uyuni, La Paz3, Sorata, La Paz4... Punoo!

Després de la despedida de la Irene, totes tristes ens en vam anar cap a Copacabana amb la intenció de visitar la Isla del Sol i la Isla de la Luna al llac Titicaca

Degut al mal temps les barquetes que ens havien de dur allí no sortien, i el 2n dia vam decidir fer via cap a la Paz ja que en teoría no podiem perdre temps per acabar de veure el sud de Bolivia.

Vam arribar a la Paz un dilluns i com ja sabiem de la ultima vegada, els dimarts hi havia concert reagge a un bar, el Tetecos. Alla vam coneixer una colla de hippies artesanos músics dels que vam acabar formant part de la colla.

Ens vam despedir d’ells (provisionalment ja que ens van convèncer per tornar pel dia Del Gran Poder) i vam anar a visitar Sucre, la segona o primera… no ens ha quedat clar.. capital de Bolivia. Un ciutat colonial molt blanca i bonica.

Despres de Sucre, vam anar a Potosi per fer el tour de les mines. Alla vam coneixer l’Eduardo, Colombiano, amb qui vam seguir viatjant cap a Uyuni. Es molt heavy les condicions en que encara treballen els miners… Realment va ser una experiencia impactant.

A Uyuni despres de molta estona de pensar, vam agafar el tour de 2 dies. El primer dia vam visitar el Salar, les muntanyes de sal, i sal saaaaaaal i mes saaaaaaaaaaaaaal… IMPRESSIONANTTT!!!!! Era com estar a un altre planeta.

Vam fer nit a un hostal que les parets eren de sal situat als peus d’un volcà. L’endema ens vam aixecar d’hora amb la intenció d’arribar-hi. L’excursió va ser força dura.

Caminar a quasi 5000 m d’altura, no es fácil… Així que vam arribar al cim més proper del volcà per contemplar les vistes. El grup es va engrandir amb 2 italians, pare i fill, força divertits.

Anavem amb el cohet al cul ja que El Gran Poder ens esperava a La Paz. Aquesta és una de les festes més importants a Bolivia. Venen comparses (fraternidades) de tot Bolivia i recorren els carrers vestits amb tratges tipics, s’estan hores i hores ballant. Es una festa tradicional religiosa que realment val la pena veure.

L’endema al matí va manar al mercat del Alto (un barri de La Paz), el mercat més gran on hem estat en la vida!! Preus increíbles, tot tipus de roba, accessoris, menjar… T’hi perds! Allí ens vam firar! Les vistes són impressionants ja que està a la part més alta de la ciutat.

Per fer un paréntesis de la Paz (on ens sentiem ja com a casa i d’on sembla que no voliem marxar) i vam anar a Sorata, un poblet molt bonic i tranquil al mig de la muntanya que ens van recomenar els hippies artesans (alias parseros).

Als 2 dies vam tornar a La Paz, al Al Amir (vindria a ser com Cangi a La Paz), vam tornar al Tetecos , i ens vam despedir de la colla.

Ciaaaaao parserooooooos!!!!

Hem aconseguit arribar a Peruuu!!! Ahir vam arribar a Puno i avui hem anat a visitar les illes flotantes i la illa Tequile, també tot molt boniic!!!!

Petons per tooooots!!!