Perú i Sant Pedro de Atacama

Vam seguir la ruta cap a Arequipa i abans d’anar a el valle del colca, les dos Núries van decidir fer un cambio de look!!! Castaño rojizo i Negro azulado!!!

Gràcies a l’Eduardo (el colombiano del tour a Potosí i Uyuni) vam anar a parar a casa la família Chocolate a un Poblete del Colca anomenat Coporaque. Alla vam aprofitar per fer un passeig a cavall gaudint de les precioses vistes del Colca.

La família Chocolate va resultar ser encantadora, vam estar molt a gust i vam compartir molts bons moments amb ells. Al tercer dia vam tornar cap a Arequipa i vam fer un dinar per despedir-nos!

D’allà vam agafar un bus cap a Nasca que ens va deixar al carrer a les 5 de la matinada!!! Despres de l’eterna espera de 10 hores, vam aconseguir pujar a l’avioneta per sobrevolar les misterioes línies de Nasca.

El vol va resultar ser espectacular per la Sira i la Nuni, però una tortura per la Bal (Baldrich) que diuen que estava mig groga-verda degut als giravolts constants per poder veure-ho tot dels dos costats. Tot i això va ser una gran experiència!

Ens van recomanar que anéssim a Huacachina. Va resultar ser un oasis dels que només es veuen a les pel.lícules!

Allà vam fer el tour corresponent, que sense esperar-ho va ser en el que més adrenalina vam descarregar. En principi anavem a fer només Sandboard però el boogie, el cotxe que ens duia per les dunes, va resultar ser una atracció ja que anava a una velocitat inhumana i pujava i baixava les dunes derrapant, saltant… Vam menjar molta sorra!!!

Pel que fa al Sandboard diguessim que no se’ns va donar gaire bé…

La posta de sol al mig del desert va ser espectacular

(vaaaaaaaaaaaale, encara faltava un rateeeet)

A Paracas, a les Islas Ballestas, vam poder treure’ns el “gusanillo” dels pinguinis! Son una monada!

Aquell dia vam marxar directes a Lima, la ciutat gris. Allà ens vam allotjar en un dels pitjors hostals als que hem estat.. Hostal Civa! Esteu tots convidats a anar-hi!!! Com que no ens va acabar d’agradar, vam marxar ràpid cap a Chile!!!

Despres de 2 nits dormint (si es pot dir així) a autocars, vam arribar a Sant Pedro de Atacama. Va resultar que a les 10 del matí jugava Chile vs Suissa. Sense adonar-nos-en estavem mirant el partit i celebrant la victoria amb una chela a la mà..

L’endemà vam llogar 3 bicis i vam anar a visitar el Valle de la Luna.

Es diu així perquè quan hi passeges, sembla que estiguis a la Lluna. Les 3 Marías és una formació rocosa famosa perquè dicen que hi pots veure a 3 dones resant.. Això amb molta imaginació, es clar…

El dia següent, tot i el cansament, ens vam aixecar a les 4 del matí per anar a visitar els Geysers del Tatio. Quina millor manera que celebrar el matí de la revetlla que a 15 graus sota zero!!!

El fred matador no va impedir que disfutessim de l’espectecularitat d’aquest fenómen.

Avui ens hem pres un dia de relax i hem decidit fer pizzes casolanes al foc de llenya amb l’ajuda de l’Assier, un Vasc amb qui hem coincidit el hostel. Ens han quedat bonissimes!! Per sort ningú ha perdut cap dent d’una mossegada… jajaja

Com que demà marxem cap a Argentina de nou i tornarem a fer dit, hem decidit fer-ne un de gegant per cridar l’atenció i que ens agafin més ràpid!! :)

Iaaaaaaaaaaaaaaaaaaai!! :)

Copacabana, La Paz 2, Sucre, Potosi, Uyuni, La Paz3, Sorata, La Paz4... Punoo!

Després de la despedida de la Irene, totes tristes ens en vam anar cap a Copacabana amb la intenció de visitar la Isla del Sol i la Isla de la Luna al llac Titicaca

Degut al mal temps les barquetes que ens havien de dur allí no sortien, i el 2n dia vam decidir fer via cap a la Paz ja que en teoría no podiem perdre temps per acabar de veure el sud de Bolivia.

Vam arribar a la Paz un dilluns i com ja sabiem de la ultima vegada, els dimarts hi havia concert reagge a un bar, el Tetecos. Alla vam coneixer una colla de hippies artesanos músics dels que vam acabar formant part de la colla.

Ens vam despedir d’ells (provisionalment ja que ens van convèncer per tornar pel dia Del Gran Poder) i vam anar a visitar Sucre, la segona o primera… no ens ha quedat clar.. capital de Bolivia. Un ciutat colonial molt blanca i bonica.

Despres de Sucre, vam anar a Potosi per fer el tour de les mines. Alla vam coneixer l’Eduardo, Colombiano, amb qui vam seguir viatjant cap a Uyuni. Es molt heavy les condicions en que encara treballen els miners… Realment va ser una experiencia impactant.

A Uyuni despres de molta estona de pensar, vam agafar el tour de 2 dies. El primer dia vam visitar el Salar, les muntanyes de sal, i sal saaaaaaal i mes saaaaaaaaaaaaaal… IMPRESSIONANTTT!!!!! Era com estar a un altre planeta.

Vam fer nit a un hostal que les parets eren de sal situat als peus d’un volcà. L’endema ens vam aixecar d’hora amb la intenció d’arribar-hi. L’excursió va ser força dura.

Caminar a quasi 5000 m d’altura, no es fácil… Així que vam arribar al cim més proper del volcà per contemplar les vistes. El grup es va engrandir amb 2 italians, pare i fill, força divertits.

Anavem amb el cohet al cul ja que El Gran Poder ens esperava a La Paz. Aquesta és una de les festes més importants a Bolivia. Venen comparses (fraternidades) de tot Bolivia i recorren els carrers vestits amb tratges tipics, s’estan hores i hores ballant. Es una festa tradicional religiosa que realment val la pena veure.

L’endema al matí va manar al mercat del Alto (un barri de La Paz), el mercat més gran on hem estat en la vida!! Preus increíbles, tot tipus de roba, accessoris, menjar… T’hi perds! Allí ens vam firar! Les vistes són impressionants ja que està a la part més alta de la ciutat.

Per fer un paréntesis de la Paz (on ens sentiem ja com a casa i d’on sembla que no voliem marxar) i vam anar a Sorata, un poblet molt bonic i tranquil al mig de la muntanya que ens van recomenar els hippies artesans (alias parseros).

Als 2 dies vam tornar a La Paz, al Al Amir (vindria a ser com Cangi a La Paz), vam tornar al Tetecos , i ens vam despedir de la colla.

Ciaaaaao parserooooooos!!!!

Hem aconseguit arribar a Peruuu!!! Ahir vam arribar a Puno i avui hem anat a visitar les illes flotantes i la illa Tequile, també tot molt boniic!!!!

Petons per tooooots!!!

Del Nord de Bolivia al Machupicchu!!

CAPITOL ...

Just despres de creuar la frontera de Brasil, el primer que vam fer va ser anar al port de Guayaramerin en busca d'un vaixell mercant que ens portes cap a Trinidad pel riu Mamoré. El capitan Jesús i la seva tripulació ens van acollir al barco José Andrés.

.

Alla hi vam viure una setmana sencera i vam compartir estones agradables amb els mariners i cuineres... El Carlitos, la Darlin...

Tot navegant vam gaudir de la companyia dels dofins roses, de les capiguaras i de meravelloses postes i sortides del sol.

A Trinidad vam descansar 2 dies i ens vam dirigir cap a Rurrenabaque per fer un tour per la selva. El cami que havia de durar 8 hores en va durar 24.. La barqueta on haviem d'aguantar 3 hores, n'hi vam estar 7..Resulta que els molt tossuts dels bolivians tot i saber que el riu esta massa baix, fan els trajectes igual i si s'encalla la barqueta... tothom ha de baixar i embrutar-se fins la cintura de l'aigua bruta del riu per empenyer i poder continuar el tragecte. Així doncs vam arribar al port que ja era fosc i va ser un dels pitjors moments del viatge.. per cada metre quadrat hi havia un milio de mosquits!!!! Horrrrriiiibleeeeee!!!! Així es com vam quedar despres d'aquell mal trangol!

Tot i el xou, vam arribar a Rurrenabaque senceres i ens vam aventurar a la selva i la pampa.

Els nostres guies es deien Eloi (selva) i Juan Carlos (Pampa). Vam compartir el tour amb l'Ethan (Edu per nosaltres) irlandès, amb el Kearen o algo així (ken per nosaltres) de Nova Zelanda i el Chris i la Nat, anglesos. Un grup molt ben avingut!

A la Pampa vam veure un munt d'animals de molt a prop; micos, capiguaras, dofins, piranyes, caimans... Vam pescar piranyes que vam tornar al riu, vam anar en busca de l'anaconda, i tambe ens vam banyar amb els dofins (aixi es com ho venen, tot i que tambe et banyes amb els cocodrils i tots els animals que hem comentat).

Al tornar del tour vam comprar els bitllets de bus per anar cap a la Paz i la Nat i el Chris es van afegir al carro sense saber el que ens esperava... A la meitat del tragecte, a un poble anomenat Caranavi el bus es va aturar degut a un bloqueig d'uns treballadors. Tot i que podia haver durat un sol dia, ens vam quedar aturats en aquell poblet durant 7 dies!!! Ho vam intentar portar de la millor manera tot i que la derrota del Barça no va ajudar...

Quan ja estavem desesperats vam decidir marxar caminant i creuar de bloqueig en bloqueig fins arribar a l'últim i que un taxi ens portes a la Paz. Va ser una excursió llarga pero bonica.

A la Paz vam patir una mica el mal d'altura.

Vam anar de compres i amb molta peneta vam despedir al Chris i la Nat. Ells continuaven cap al sud i nosaltres directes a fer el MAchu Pichu!!

El cami de la Paz a Cusco sorprenenment va succeir sense incidents i amb poques hores vam arribar a l'hostal Arco Iris!! Vam veure llamas.

Vam visitar el centre

I ens vam dirigir cap al Machupicchu!!!! Vam estar 5 hores caminant fins a Aguas Calientes.

L'endemà ben d'hora vam començar a pujar escales i abans del que ens pensavem hi vam arribar!!!! :) I vam tenir prou forces per pujar el Waynapicchu!! (La muntanya alta de la foto)

Ara amb peneta despedim a la Irene que se'n torna cap a casa i nosaltres ens encaminem cap a la Isla del Sol (Bolivia) al llac Titicaca!!!

Ciao ciao Ireneeeeee!!!!!

(uuufff.. que llarg que ha estat aquest...)

Iguazu, Floripa, Rio, Porto Velho alias la pluja...

CAPITOL VIII

Despres de Salta vam anar directes a Iguazu per visitar les Cascades. Al arrivar vam veure que el temps no acompanyava i vam posposar les cascades pel dia seguent per veure si feia mes bon temps. Vam aprofitar per anar a fer una visiteta rapida a Ciudad del Este, Paraguay.

El dia seguent va continuar plovent, de fet, plovia encara mes i ens vam aventurar cap a les cascades!!!

Com a bones Catalanes que som, vam pensar que podriem pagar el preu d argentins, 25 pesos enlloc del preu destrangers, 85 pesos. DEspres de practicar moltes hores el nostre Argenti ..Che vistee que no xevo los documentos...Vam aconseguir que una parella d argentins ho fes per nosaltres!! I sisi, 25 pesos i cap a les CAscadeees!!


No es pot explicar amb paraules la sensacio que vam viure. Totes pensem que de moment es una de les coses mes impactants del viatge... HI HEU DANAR!!!
Un cop visitades, ens vam decidir duna vegada a passar a Brasil. La primera destinacio va ser a Florianopolis, a casa dun couch que es diu Joao!! Pel cami pero, com es habitual en nosaltres, vam tenir un petit problema i la roda de lautocar es va punxar.. o mes aviat desintegrar...

Pero tot be, no us preocupeu!!

Com que el Joao ens va caure molt be i estavem molt a gust vam acabar quedant-nos-hi una setmana. Alla vam intentar anar a alguna platja tot i la pluja insistent, vam escoltar molt reggae i vam vam aprendre a fer caipirinha.


Com que vam estar molt temps a Floripa, vam anar directes a Rio a veure lAlbaaaaaa!!!
Oeeee!! En un principi va semblar que la pluja parava i vam anar a visitar Santa Teresa..



....Vam pujar al Bondinho...



...I fins i tot vam poder anar a la platja dIpanema i gaudir duna mica de sol...



El cap de setmana vam anar a Sa Quarema, un poblet de la costa a prop de Rio amb els amics espanyols que ha fet l Alba aqui a Rio. Vam estar a una caseta amb piscineta i a la nit vam fer un churrasco!!!



Al tornar van comencar els dies de pluja, tot i aixo no ens vam estar d parofitar lunic moment de sol que vam tenir per pujar a Pao d Acucar i fer-nos una foto amb el Cristo... Aixo si!!! Tot rodejat d andamios!! Com sempre amb mala sort!!


Aixi es com estava la platja d Ipanema el dia que vam decidir que no podiem estar-nos un dia mes a Rio. Com que estavem una mica frustrades de tanta pluja vam mirar la previsio meteorologica i la ruta es va desviar cap al lloc de Sudamerica on fes mes sol!!

Per fer via cap a Bolivia, que va ser el pais escollit, hem fet parada a Porto Velho, un poblet de Rondonia a prop de la frontera amb Bolivia.




I FA MOLT SOOOOOOL!!!!

Dema mateix ens endinsarem cap a la selva Boliviana!!!

Petons per tots!!

PEr cert... estem una mica decepcionades pk casi ningu escriu... no sabem si es que ningu ho llegeix o es que sou una colla de vagos.. Aixi que ens fara molta il.lusio si la proxima vegada que ens connectem trobem un munt de comentaris de tota la gent que ens llegeix!! :D